Cal reduir el consum de carn

No hi ha manera, Pedro Sánchez s’ha fet el propòsit d’emular la ignorància i la incompetència d’esbojarrades figures de la dreta espanyola com José María Aznar, Mariano Rajoy o Isabel Díaz Ayuso. Els uneix un populisme que comença a ser patològic. No tenen vergonya ni la coneixen. Per tal de connectar amb l’electorat més primari fan qualsevol cosa. Pixar fora de test –a veure qui la diu més grossa– s’està convertint en un esport presidencial.

Declarar-se carnívor recalcitrant per desautoritzar el seu ministre de Consum ha estat una destralada més en el continuat maltractament sanchista sobre el seu soci de govern. Que si tinguera una mica de pudor polític enviaria a pastar fang un PSOE que no respecta els mínims d’un acord de coalició que fa aigües per tots els cantons. Per dignitat i per expectatives electorals, Unides Podem hauria de reaccionar si no vol ser fagocitat completament.

El tema de la carn és molt més seriós del que la majoria dels mitjans voldrien i diuen. La producció desorbitada i el consum desmesurat de carn a l’Estat espanyol té uns efectes molt negatius sobre la salut i el medi ambient i no es mereix la banalització amb què s’està tractant. Ni tampoc la contaminació informativa utilitzada. Les mentides mil vegades repetides tenen efectes pertorbadors sobre l’opinió pública, fins a empassar-se-les com a veritats absolutes.

Alberto Garzón mai no va afirmar que s’havia de deixar de menjar carn. Diuen que ell n’és consumidor. I ja li han recordat els mitjans d’intoxicació de masses els espectaculars relloms que es van devorar en el pompós banquet del seu casament. El ministre de Consum es va limitar a dir que calia reduir la ingesta de productes càrnics. Un missatge més antic que la picor i emprat per l’OMS, Greenpeace i milers d’organitzacions. I ai, quina sorpresa, pel mateix Sánchez, fa un parell de mesos, en la presentació del Pla 2050, en què deia el mateix que després pretenia criticar amb la seua destarifada frase sobre el «chuletón». Una contradicció discursiva que el porta a dir una cosa i la contrària com a mètode antidialèctic.

Sánchez no pot deixar-se dur pels interessos de les màfies càrniques, que controlen la ramaderia industrial i els governs de torn. Les macrogranges són indesitjables focus d’insalubritat, crueltat, contaminació i canvi climàtic. Són una greu amenaça contra la ramaderia ecològica i l’extensiva, on els animals viuen de manera més digna. No pot ser que el govern autoritze de mitjana deu noves macrogranges cada setmana i alhora pretenga complir els compromisos mediambientals. No és gens saludable que l’Estat espanyol lidere el consum de carn a la Unió Europea, tot i descomptar-ne les persones amb pocs recursos i les vegetarianes (10 % de la població). Magnificar el consum de carn, com ha fet el president, no és el camí per a millorar la salut i el medi ambient, ni de bon tros.