Tot just aquesta setmana es compleix un any que el Rei que Franco ens va deixar en herència va començar la seua gran evasió lluny de Zarzuela, segurament a l'espera que escampés la boira de les seues malifetes econòmiques que, darrerament, enfosquien el futur de la monarquia, ara en mans del seu fill Felipe VI. Des del poder polític van tindre clar des del primer moment que els tripijocs fets per Juan Carlos I mentre era cap de l'Estat, i també després, posaven en joc la continuïtat del “règim del 78” i de la monarquia borbònica, una institució cada dia més “demodé” i obsoleta.
Dissortadament pels defensors de la monarquia la boira no ha escampat, i, amb el pas de les setmanes, ha anat convertint-se en una tempesta que cada dia té més mobilitzats els mitjans de l'Estat i la premsa afí per evitar que l'aiguat, trons i llamps tinguen la força suficient per fer córrer per les escorrenties monarquia i “règim del 78” fins enfonsar uns i altres en les clavegueres de la història. El PSOE, amb un passat republicà venut a la baixa i unes bases republicanes callades per por a perdre un lloc, per petit que siga, a la política, han fet de munyidors en aquesta operació de salvament. Fins i tot fent que els seus socis de govern se n'assabenten per la premsa de la fugida del rei.
Tot aquest afer borbònic un guionista el podria convertir en una bona pel·licula on es barrejarien el drama d'un rei que perd ceptre i corona per la seua aficció a les faldilles i els diners fàcils, amb el suspens de saber quin serà el futur d'una monarquia imposada al poble espanyol per un dictador sanguinari, imposada “manu militari” com, també, alguns articles de la Constitució, també podria ser un film de misteri, el misteri del perquè han aparegut ara totes les malifetes d'un rei al que molts es referien com “el campechano”, perquè tots els governs, des de Felipe González fins Pedro Sánchez, i també els del PP, han callat el que sabien sobre els negocis de qui era el cap d'Estat mentre es dedicava, segons hem conegut ara, a fer de viatjant de comerç venent el que fos, des de trens a armes, especialment a països tan poc democràtics com els dels seus amics àrabs. I, especialment, podrien fer un film d'amor i desamor, d'intrigues de llit i milions pagats, i reclamats, a l’amant.
Ara faran tres o quatre series televisives, i estic segur que serviran per criticar a eixe rei fugit que ha reconegut ser un defraudador, però no entraran a tocar fons, atacaran al pare per salvar al fill, com fan tots els que escriuen al dictat del departament de Comunicació de la Casa Reial. Hi ha una atapeïda xàrcia que ens impedeix saber al cèntim els diners que dels nostres impostos van a parar a mantindre una institució com la monarquia, una institució que cap polític s'atrevirà a posar a referèndum per conèixer que es el que vol el poble espanyol, una institució que des de fa temps ha desaparegut de les preguntes de les enquestes oficials, una institució que, al contrari del que diu la Constitució, no es neutral, com va demostrar Felipe VI amb el seu discurs del 3-O del 2017 posant-se al costat dels que cridaven “a por ellos” a les portes de les casernes. Els diners que ens consta mantindre la Corona son tan opacs al coneiximent públic com els que durant anys ha anat amuntonant el rei fugit. Silenci total.
Aquell general sanguinari de les monedes va dir que ho deixava tot “atado y bien atado”. Amb el pas dels anys ens hem adonat perquè ho deia, ningú s'atreveix a tallar el nus.
