Han estat diverses les columnistes que han tractat la situació dramàtica de les dones després de l’arribada dels talibans a l’Afganistan. I és que ja han començat a aplicar-se mesures del tot discriminatòries i vexatòries per a les dones, que pateixen (una vegada més) la violència del fonamentalisme, un fonamentalisme que van viure les dones a l’estat espanyol els anys de la dictadura de Primo de Rivera i de Franco.
Tots hem llegit les mesures aberrants que els talibans aplicaran a les dones afganeses, unes mesures molt semblants a les que he trobat en un contracte per a mestres, de 1923.
En aquest acord (no tan llunyà en el temps), l’estat espanyol establia les clàusules del contracte entre «la maestra y el Consejo de Educación».
El primer article d’aquest document establia que la mestra tenia l’obligació de «no casarse», perquè «este contrato queda automáticamente anulado y sin efecto si la maestra se casa».
En el segon article es demanava a la mestra «no andar en compañía de hombres».
El tercer article obligava la mestra a «estar en su casa entre las 8.00 de la tarde y las 6.00 de la mañana, a menos que sea atender en función escolar».
El quart, totalment aberrant (com tots els altres articles), demanava a la mestra «no pasearse por heladerías del centro de la ciudad».
El cinquè article, que avui trobem també en les dones afganeses, obligava les mestres a «no abandonar la ciudad bajo ningún concepto sin permiso del presidente del Consejo de Delegados».
El sisè article demanava a les mestres «no fumar cigarrillos», ja que «este contrato quedará automáticamente anulado y sin efecto, si se encontrara a la maestra fumando».
El setè article obligava les mestres a «no beber cerveza, vino o whisky», perquè, una vegada més, «este contrato quedará automáticamente anulado y sin efecto si se encuentra la maestra bebiendo cerveza, vino o whisky».
El vuitè article demanava a les mestres «no viajar en coche o automóvil con ningún hombre excepto su hermano o su padre».
Com a les dones afganeses, el novè article d’aquest «Contrato», obligava les mestres a «no vestir ropas de colores brillantes» i l’article deu, a «no teñirse el pelo».
Altres articles absurds obligaven les mestres a «usar al menos dos enaguas» (11) i a «no usar vestidos que queden a más de cinco centímetros por encima de los tobillos» (12). El contracte demanava a les mestres «mantener limpio el suelo» (13) de l’escola i «no usar polvos faciales, no maquillarse ni pintarse los labios» (14).
Quanta raó té Gonçal Mascuñán en el seu article, «Ens falla la memòria i alguna cosa més» (Regió 7, 22 d’agost de 2021), quan ens recorda que «vint anys després que s’engegués la cacera de Bin Laden, es tornen a reivindicar els drets de les dones afganeses, però la memòria col·lectiva no exigeix també responsabilitats als qui s’han enriquit amb aquella guerra». I així ens trobem lamentablement, amb cops al pit i lamentacions inútils!
