Si visquérem en situació de normalitat social i sanitària, hui, festivitat de les conegudes com a «marededeus trobades», a les localitats d’Alaquàs i Picassent s’entonaria el Cant de la Carxofa en honor a les de l’Olivar i la Vallivana, respectivament.

Per això, em sembla un bon dia per a donar notícia de la representació musical i devota que fa 106 anys, el 12 de setembre de 1915, celebrà el municipi de Montcada (l’Horta Nord) a propòsit de la Immaculada Concepció; i que, sens dubte, devia estar relacionada amb el Cant de la Carxofa –tot indica que es tractava d’una variant montcadina–, aleshores habitual entre les poblacions que envoltaven la ciutat de València.

L’espectacle en qüestió, del qual he tingut coneixement gràcies a l’amic Enric Olivares Torres, s’anomenava «La Glòria de Moncà», títol que evidencia el seu caire inequívocament local. I la ressenya periodística que, el dia anterior, l’anunciava no dubtà a assegurar que, «en la brillante procesión que saldrá del templo a las siete de la tarde, llamará la atención».

En què consistia exactament aquella «Glòria»? Doncs, segons relatà l’anònim periodista, en un «aparato inventado por el digno y celoso cura doctor don Juan Bautista Casañ, para desde él cantar en la plaza Mayor un himno a la Madre de Dios en el misterio de su Concepción Inmaculada, a tiempo de entrar la procesión en la iglesia». Per tant, i com la Carxofa, s’hi feia servir un artefacte des del qual, en el moment de finalitzar la processó, es cantava un himne de lloança a la Mare de Déu. I, com la Carxofa, era també un aparell aeri amb mecanisme d’obertura: «Levantado sobre base triangular y a siete metros de altura, aparecerá suspendido un cascarón-trono, en cuyo fondo, al ser abierto por entre su cúpula y base, aparecerá la Gloria».

I si es tractava d’un artefacte tan semblant i que s’emprava amb el mateix propòsit que la Carxofa, ¿per què li deien «La Glòria», i no «La Carxofa de Montcada»? Doncs, amb tota probabilitat, per dos motius: en primer lloc, pel desig de singularització que, ancestralment, han manifestat la majoria de pobles; i en segon, perquè, a diferència de la Carxofa –on el motet era entonat per un sol xiquet/a–, a Montcada el cantarien un conjunt: és a dir, una glòria d’angelets/es.