Si hi ha algun responsable del futur catastròfic que espera a les venidores generacions és, sense cap mena de dubtes, el sistema capitalista. Si res no canvia de forma radical, serà capaç de posar contra les cordes el propi sistema fins a destruir-lo. Les bases de la seua filosofia s’han forjat durant segles amb el creixement desbocat, l’explotació de les persones i de la naturalesa, l’acumulació de capital i de mitjans de producció en molt poques mans, el control de les estructures polítiques dels estats –ja siguen dictatorials o amb aparença democràtica–, la manipulació i el control social, la imposició del consumisme desgavellat...

El capitalisme devora el planeta a un ritme superior a la seua capacitat de regeneració. Probablement, es destruirà a si mateix, però abans s’endurà per davant milions de persones. La petjada capitalista impedeix que el planeta es recupere; li està xuplant tots els recursos fins a un punt de no retorn. Així com creix l’empremta ecològica, les grans riqueses incrementen el seus béns a la mateixa velocitat que redueixen les expectatives de supervivència humana.

I precisament durant la pandèmia, els multimilionaris del món han fet acréixer d’un 30% les seus arques dineràries. És desesperant que en moments de crisi, les fortunes d’uns pocs augmenten al ritme que ho fa la pobresa de la majoria. Dues cares d’una injusta moneda. Els vuit homes més rics del món acumulen la mateixa riquesa que la meitat més pobra de la humanitat. Els 200.000 milions d’€ que Jeff Bezos –Amazon– ha explotat als seus maltractats empleats és immoral i escandalós. En els anys que li puguen quedar de vida, podria gastar-ne més de 7.000 anuals. 20 milions diaris. Insultant i pervers.

Aquesta voràgine d’acumulació de riqueses en poques mans, basada en el creixement sense límits, necessitaria els recursos naturals de cinc planetes si el món tinguera el nivell de consum dels EEUU. No és un model viable. I malgrat les evidències, el creixement continua sent una prioritat per a les institucions polítiques mundials que, al mateix temps, clamen contra el canvi climàtic. I només se’ls ocorre posar tiretes a l’hemorràgia ambiental.

Davant d’aquesta situació, el decreixement és urgent. És essencial un canvi de civilització, modificar els hàbits de consum per a frenar en sec el tren devastador del creixement capitalista, responsable del caos climàtic i de les injustícies planetàries. Descolonitzar les ments. Una nova cultura basada en la igualtat, la pau i el desarmament, la descentralització i la suficiència local, la democràcia directa i l’autogestió, la sobrietat i la senzillesa voluntària, la desacceleració de la vida, el pensament crític, la cultura transformadora, l’educació en llibertat, el lleure creatiu...

Sense democràcia econòmica no es poden satisfer les necessitats socials ni preservar el medi ambient. Cal desbancar la productivitat i la competitivitat. Foragitar l’especulació bancària i borsària. Repartir els llocs de treball existents. Prioritzar el transport públic col·lectiu. Que les energies renovables garantesquen la sobirania energètica. Substituir l’agricultura tòxica per l’ecològica. Compartir els béns, reutilitzar, reciclar, acabar amb l’obsolescència programada... Eixir del capitalisme per a evitar el col·lapse mundial a partir de l’inajornable decreixement.