Diverses raons solen ser les que a una persona la porten a prendre la decisió d’acceptar un càrrec polític de responsabilitat. Però si en parlem del meu cas puc afirmar que des del primer dia, i això mai ha canviat, la raó ha sigut l’esperit de servei a la ciutadania i gestionar els recursos públics de la millor manera possible per tal d’augmentar el benestar i la qualitat de vida dels picassentins i les picassentines.

Evidentment no estem parlant d’una tasca fàcil. Governar és cada dia un repte. I de vegades, les decisions que s’han de prendre són la pitjor espasa de Dàmocles. En esta pandèmia d’això hem aprés molt.

Vivim en una societat on el sentit democràtic potser estiga més assolit que mai, el desenvolupament de les noves tecnologies fa que caminem cap a un model de relació entre l’administració pública i la ciutadania cada vegada mes participatiu. I les xarxes socials, màxim exemple de la llibertat d’expressió, poden arribar a convertir-se en una mena de filtre que aporta al polític el sentir de la població per a qui governa. Però també és cert que malauradament sembla que de vegades les formes es perden. Els bulos estan més presents que mai en molts dels comentaris que apareixen en Facebook, Instagram, Twitter, etcètera. I és molt trist que els insults i les desqualificacions estiguen a l’ordre del dia en els ‘posts’. I a mi això me dol.

A causa de les males pràctiques d’alguns, un allau de descrèdit sembla que ens ha cobert als polítics volent-nos posar a totes i a tots en el mateix sac. I sembla que per ser polítics ens mereixem rebre tota mena de comentaris gratuïts i desafortunats, oblidant-nos que darrere del que es veu com a ‘figura política’ està la persona, com tu i com jo, que té una dignitat i que és mereix tot el respecte. A tots ens agrada que ens respecten però quan es tracta de tindre’l cap els demés, sembla que hi ha persones que no ho tenen tan clar.

Per això, amb este article vull reivindicar el valor del polític que lluita pel benestar de la ciutadania, que dia a dia, acompanyat del seu equip, s’arrisca en la presa de decisions, que porta endavant la seua responsabilitat les 24 hores del dia, però també amb ganes i il·lusió, i que mai es cansa de lluitar i defensar davant qui faça falta allò que és millor per al poble. Per això, demane respecte. Llibertat d’expressió sí, però amb respecte sempre.