Hi ha paraules que arrepleguen la saviesa d’un poble que busca solucions als problemes. En eixe cas, es troba ‘sacabutx’. És un vocable del llenguatge faller carregat de raons. M’encisa. Però he de reconéixer que, malgrat la meua vena fallera, la proposta d’incloure-la en la secció em ve de la mà de l’estimat Josep-Lluís Marín. Este cunning linguist que treballa per la cultura festiva no podia haver oferit millor terme. De fet, ja va arreplegar-lo el 2014 en unes jornades dedicades al llenguatge popular valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Un ‘sacabutx’ no sols anomena a un instrument de metall. Suposa també un sistema pel qual s’encaixen dos peces i es fixen els ninots. El Diccionari Normatiu Valencià li ha donat la dignitat que es mereix, ja que altres diccionaris no l’arreplegaven anteriorment. El terme resulta interessantíssim perquè simbolitza un mecanisme essencial que no es veu i sense el qual els cadafals fallers no tindrien estabilitat. Fa pensar en les persones que protagonitzen treballs destacats i desconeguts, com si foren un ‘sacabutx’.

Em ve al cap una de les personalitats que he tingut la sort de conéixer recentment i que ha actuat en part com a ‘sacabutx’. Es tracta de l’epidemiòleg Ferran Martínez Navarro. Es va interessar per les meues dades relatives a la demografia històrica d’Estivella per a avançar en la seua investigació dedicada a Serra. Quan em vaig reunir amb ell i la seua companya, comproví la grandesa humana i professional d’eixe metge. Em va regalar un llibre de la ruta que en els anys 1961 i 1991 va fer amb Ricard Pérez Casado i Ferran Zurriaga per la Calderona i que passà per Estivella. Un se sent xicotet, quan està davant de persones extraordinàries, i es troba en deute per no haver conegut abans el seu destacat quefer professional. Este epidemiòleg de Serra resident a Madrid fou el director fundador del Centro Nacional de Epideomiología i president de la Sociedad Española de Epideomiologia. Es tracta d’un valencià pel món i un expert en epidèmies que hi hauria d’estar més conegut. Sens dubte és mereixedor d’un guardó de la Generalitat.

En definitiva, tinguem prop el ‘sacabutx’. És un mecanisme i una genuïna paraula que ajuda a superar problemes. No busquem sempre el més gran en les immenses muntanyes, a voltes el més destacat s’amaga en xicotetes elevacions.