S’acaba de publicar una nova enquesta sobre la monarquia, feta per la Plataforma de Mitjans Independents. Un revulsiu força engrescador davant una premsa majoritàriament pessebrista, anestesiada i adoctrinadora. Per segon any consecutiu, podem conèixer què pensa la ciutadania de l’Estat espanyol sobre un tema cabdal, d’una manera objectiva i amb una mostra de camp molt àmplia, que garanteix la seriositat i la imparcialitat del seu resultat.

Des de fa més d’un lustre que els darrers governs espanyols han prohibit al CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques) preguntar a la població sobre les simpaties o rebutjos d’una institució tan anacrònica com la monarquia. Tan se val qui ocupe la Moncloa. En aquesta qüestió, no hi ha diferències, ni colors polítics. PPSOE és un mateix bàndol.

Tant Rajoy com Sánchez ens han estat privant d’aquesta informació perquè no han confiat mai en què els anaven a eixir els comptes desitjats, malgrat el poder manipulador dels sondejos que sovint realitzen. Fonamentats en tota una sèrie de tècniques i estratègies com a instrument per a influir en l’opinió pública de manera impúdica.

Però, afortunadament, gràcies a l’aliança entre una premsa contestatària i la col·laboració econòmica de milers de persones, avui podem conèixer una veritat amagada, tant necessària com subversiva: que el republicanisme avança i progressa adequadament. Que es consolida en el jovent d’una manera singular. Que té futur. Que el sentiment republicà va arrelant en una ciutadania farta de veure com la monarquia borbònica va repetint el mateix esquema des de la seua instauració, al començament del segle XVIII: aprofitar-se del càrrec per traure profits lucratius, ideològics i polítics.

Si ens atenem a les capçaleres dels periòdics que se n’han fet ressò d’aquesta aclaridora enquesta, podem observar de manera fefaent les següents conclusions: “La monarquia és un model pertanyent a un altre temps”, “Els espanyols estan cada vegada menys satisfets amb la monarquia”, “La república s’imposaria a una erosionada monarquia en un hipotètic referèndum”, “El jovent votaria aclaparadorament per la república”, “La majoria voldria un referèndum entre monarquia i república”, “La ciutadania ubica Felip VI a la dreta ideològica”...

Fet i fet, la convicció republicana creix malgrat l’opinió publicada pels mitjans majoritaris, que no aconsegueix frenar l’autèntica opinió pública que posa en qüestió, una vegada més, el bloc monàrquic encapçalat per la direcció del PSOE i el suport incondicional i entusiàstic del PP, Vox i Cs, però contestada per una part de la seua parròquia de votants quan se’ls pregunta. De fet, el 57’2 % de l’electorat del PSOE es mostraria partidari de la República, a favor de la qual votaria en un referèndum.

El fet que cresca la insatisfacció amb la monarquia i que aquesta es trobe tocada de l’ala, en una situació estable dins la gravetat, és molt encoratjador. I que una majoria social demane un referèndum i es mostre favorable a la República no és un fet intranscendent. És una llavor que tard o d’hora fructificarà. És qüestió de temps. De torres més altes n’han caigudes. I de més verdes en maduren.