Encara no fa ni quinze dies, l’amic Jaume Torres em relatava una anècdota fascinant –disneilandística, en diu ell–, digna de ser inclosa en els annals de la història universal i més enllà.

L’agost passat, arran de la defunció de Charlie Watts, bateria dels Rolling Stones, diverses publicacions del motor airejaren que el músic era propietari d’una fabulosa col·lecció de cotxes clàssics que inclou vehicles com ara: un Lagonda de 1937, un Bugatti Atlantic, un Lamborghini Miura, diversos Rolls Royce i, també, el Citroën «Dos Cavalls» de color groc que James Bond utilitzà en el rodatge de la pel·lícula ‘For your eyes only’. Fins ací, nihil novum sub sole: un multimilionari més que acumula automòbils de luxe. Ara, la narració comença a posar-se interessant quan coneixem detalls com per exemple que el més elegant dels Stones no disposava de carnet de conduir.

Efectivament, Watts ni sabia conduir ni tenia cap intenció d’aprendre’n. Perquè, a diferència de la majoria de col·leccionistes, que s’agraden de desfilar i fanfarronejar públicament amb els cotxes que atresoren, l’única pretensió del britànic era contemplar-los: admirar-ne formes i colors. I, això sí, escoltar com rugien els motors d’aquelles màquines. Però no penseu que ho feia de qualsevol manera: abans d’engegar-ne un, s’engalanava amb un vestit que s’havia fet cosir a joc amb la tapisseria dels seients de l’automòbil en qüestió. I sol, al garatge de casa seua i abillat amb la indumentària a conjunt, s’hi passava hores mirant un d’aquells vehicles i apreciant-ne el soroll del motor, en el que qualificava com «un moment de pau especial per a gaudir en privat». Què voleu que us diga, trobe que entre aquesta i d’altres extravagàncies de «ricatxó comú» –com ara viatjar a l’espai, fer-se immortalitzar en marbre o cera i capbussar-se en banyeres de Dom Perignon–, no hi ha ni punt de comparació. I és per això que me’n declare fan. Entre d’altres coses, perquè l’afició del bo d’en Watts m’ha recordat els temps en què, els xiquets de la meua generació, ens ficàvem dins d’una caixa de cartró i, empunyant un volant imaginari, emetíem un «brroom, brroom» gutural que ens convertia en fittipaldis de pa amb oli i sucre.

De milionaris excèntrics, segur que n’hi ha molts. Però difícilment en trobareu un de tan entranyable i creatiu com el mític Charlie Watts.