L’Albufera és un sistema socio-ecològic d’una enorme complexitat. Qualsevol variació dels seus paràmetres hídrics, en termes de qualitat o quantitat, pot tindre implicacions molt diverses. Unes vegades afecten a les comunitats animals o vegetals, i unes altres trastoquen l’activitat de les persones que, amb prou feines, es guanyen la vida a l’aiguamoll. A més l’Albufera té un immens valor simbòlic per als valencians. És una icona cultural i identitària irreemplaçable. Per això qualsevol cosa que passa a l’Albufera té immediatament un gran ressò mediàtic i les decisions de gestió són difícils i solen prendre’s sota una intensa pressió social.

Moltes valencianes i valencians tenen els ulls posats a l’Albufera, des de dins i fora del Parc Natural, i molt a sovint estos ulls estan fixats en els problemes que sorgixen en el dia a dia. Estos conflictes i entrebancs diaris fan que en comptades ocasions es prenga distància i es mire més enllà de la immediatesa. Ara més que mai és temps de fer-ho. Els processos de canvi climàtic que estem observant amb creixent intensitat apunten a una transformació de l’ecosistema, tal vegada de la magnitud del canvi que tingué lloc entre els segles XVII i XVIII , quan l’Albufera passà de ser una ampla llacuna salobre a convertir-se en el lluent d’aigua dolça actual.

Hi ha (almenys) quatre fets relacionats amb el canvi climàtic constatats per la ciència, innegables inclús per al més neguitós negacionista. El primer és l’ascens de les temperatures. El segon, conseqüència de l’anterior, és l’ascens del nivell marí. El tercer l’increment de la magnitud dels temporals, i el quart la disminució dels recursos hídrics de les capçaleres de les conques del Xúquer i el Túria. La intensificació d’estos processos de canvi provocarà modificacions substancials a l’ecosistema albuferenc.

Podem descriure breument alguns d’estos efectes, alguns dels quals ja es detecten. Amb una mar més alta, la línia de costa recularà, agreujant el problema ja causat per la manca de sediments. Afectarà dunes i apartaments, destruint habitats singulars i habitatges no tan singulars. El drenatge dels camps d’arròs es complicarà i la salinització avançarà, sobretot als tancats més fondos, com ja s’observa. Amb temperatures més altes els problemes de periculària als arrossars s’incrementaran i destruiran moltes collites durant les nits més càlides de l’estiu. Els canvis de temperatura canviaran els hàbits de moltes espècies, migrants o permanents, la qual cosa expulsarà algunes espècies i en portarà de noves, algunes desitjables i altres no tant. Amb temporals més destructors patiran les mates i les motes. Les illes o mates minven des de fa anys i els dics o motes exigixen importants inversions de manteniment, que creixeran si els nivells pugen al ritme de l’ascens marí. I amb menys aigua dels rius Xúquer i Túria s’agreujarà el problema de sostindre la inundació hivernal de la marjal, la perellonà, que anualment deixa un dels paisatges més ullprenedors del Parc, garantix el rentat dels sols i permet allotjar a l’avifauna protegida.

De totes estes coses i de com anar adaptant-se a estos canvis -i mitigar-ne alguns-, es debatrà el dia 28 de gener en la I Jornada de la Comissió Científica de la Junta Rectora del Parc Natural. Es tracta d’abordar, amb temps suficient, el «Desafiament del Canvi Climàtic a l’Albufera», com diu el títol de la jornada, que se celebrarà a la Universitat Politècnica de València, mercè al suport de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica i de la Càtedra de Canvi Climàtic d’esta universitat.

La reunió comptarà amb la participació dels 50 experts que formen part de la citada comissió, procedents de les universitats públiques i privades valencianes i d’altres institucions, i pretén identificar els processos de canvi que afectaran l’ecosistema i l’activitat productiva, determinar necessitats tècniques de monitorització, i d’elaborar recomanacions de gestió, per avançar-se als problemes futurs, ara que encara tenim un poc, no massa, de temps. Es tracta de posar sobre la taula què sabem, què no sabem, que necessitem saber i com saber-ho.

I tot això, no ens queda un altre remei, s’ha de fer amb una premissa d’obligat compliment. S’han de construir aliances entre la conservació del valuós ecosistema i la preservació de l’activitat productiva, este binomi de naturalesa i cultura que definix els espais naturals del Mediterrani. Només per este camí, al seu torn basat en el coneixement científic i tècnic, aconseguirem convertir un canvi disruptiu en una transició equilibrada. Perquè l’Albufera no necessita que la salvem, sinó que sumem. A qui vulga sumar en esta direcció, l’esperem el dia 28.