Novak Djokovic ha protagonitzat un incident que una bona part del món creia impensable. És a dir, per no haver-se vacunat contra la covid19, ha estat expulsat d'Austràlia, país on havia anat a jugar a tennis. I el fet de no haver-se vacunat, sembla que ha estat per raons ideològiques més o menys camuflades darrere algunes mentides que, a la fi, no li han aprofitat. Com el lector podrà suposar, no ens hauria d'interessar què fa aquest senyor amb la seua vida. Ara bé: si les seues decisions posen en perill la vida dels altres, la cosa ja canvia.
El 1647 i 1648, una pesta va assotar València. Les autoritats locals responsables de procurar alguna «defensa» als valencians, davant l’epidèmia, en companyia de l'autoritat reial, representada pel virrei, el duc d'Oropesa -un Àlvarez de Toledo, per cert-, varen dictar una sèrie de normes que, com es pot fàcilment imaginar, no eren massa efectives però, sembla que ajudaven a aturar el contagi. Poc més es podia fer. El senyor duc i virrei va tenir la desgràcia d'emmalaltir de pesta i tothom va procurar per ell: li portaren la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats al Real, perquè li pogués demanar cara a cara la seua salut. Això -o el que fos- va fer que superàs la pesta i, acomplint les normes dictades per la Junta de Sanitat, abandonà l'urbs: se n'anà a Alaquàs. Una altra norma fixada per la Junta indicava que, els qui estaven recuperant-se de la malaltia, havien de portar, pel carrer, una canya més alta que ells, per tal de ser identificats pels veïns. Ho relata Vicent Arcaina: el virrei, de camí al poble de l’Horta ara esmentat, «llevava en la mano una caña en observancia de lo que se havía ordenado con pregón general, que los convalescientes de contagio, los días de la quarentena, quando fuesen por la ciudad de Valencia, llevasen caña en la mano, superior a su estatura, para que fueran con essa insignia conocidos. Y su excellencia la quiso observar, digno exemplo de la observancia que se deve dar a las leyes impuestas». Digne exemple de l’acompliment de les lleis que s’havien acordat, pel bé comú. Em fa l'efecte que aquell virrei manava més que el senyor Djokovic -el qual, per cert, sempre m'ha caigut bé, quan l'he vist mínimament per la tele, i al qual li suposava una mica més de seny. No sé: això del negacionisme fa olor a incultura i pensava que aquest senyor devia de llegir, de tant en tant... o es deixava assessorar per algú una mica més llegit.
