Allà pel Setembre del 2006 vaig publicar un article en aquest mateix diari on em feia ressò del resultat d’una enquesta feta per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques entre 3.000 joves valencians on el 65 % deia preferir treballar com funcionari abans que fer-ho a l’empresa privada. Supose que avui a la mateixa pregunta augmentaria el nombre dels que respondrien optant pel funcionariat abans que per l’empresa privada, especialment perquè els llocs de treball oferits son pocs, i, generalment, precaris i mal remunerats.
Alguns veuen els funcionaris com uns sers que cobren un bon sou, treballen poc i no atenen com deurien als administrats. Estic segur que molts d’aquells joves que van respondre a l’enquesta que abans he citat i que volien ser funcionaris pensaven això del funcionariat. Jo crec que ni es pot dir que tots els polítics son el mateix ni que tots els funcionaris son igual. Recordem que entre el funcionariat estan mestres i sanitaris de la sanitat i l’ensenyament públic, als que, generalment, ens cal estar agraïts permanentment. Entre els milers de funcionaris hi han també malcarats a l’hora d’atendre el públic, o que, com deia la iaia Vicenta «és més mandrós que la jaqueta d’un guàrdia», però això passa a tots les professions, també hi ha mecànics, dependents, arquitectes i advocats, entre altres professions, especialistes en el mal tracte al administrat o client. Però sempre podem engegar-los a fer punyetes i buscar altre professional que ens atenga. Cosa que no passa amb els funcionaris, si et toca algú que fa mal la feina, per exemple un grups de jutges prevaricadors, es segur que acabaràs a la presó o arruïnat. Estic pensant en la cúpula judicial espanyola.
Tot just aquests dies en que els jubilats veuen com les seues minses pensions de jubilació tan sols pugen uns pocs euros, ens assabentem que al Parlament de Catalunya hi ha un grup de privilegiats funcionaris que estan cobrant el sou, i augmentant els triennis, des de que compleixen 60 anys fins que es jubilen als 65, mentre els polítics al front del Parlament han estat 15 anys mirant cap altre costat. Fa uns dies el diari ARA va destapar la noticia després de mesos d’investigació mentre el Parlament els havia està negant les informacions que han demostrat que, des de el 2008, esta pagant-se amb diners públics a treballadors que cada matí es queden a casa en lloc d’acudir al seu lloc de treball al Parlament. Des de càrrecs de confiança com secretaris generals fins uixers i telefonistes, durant 15 anys en complir els 60 anys després d’un mínim de 15 anys de servei al Parlament, han continuat cobrant la seua nòmina fins complir els 65 anys i jubilar-.se. I tot mentre podien estar esquiant o torrant-se al Sol a qualsevol platja.
Aquesta història de pagar nòmines sense acudir al treball va començar quan presidia el Parlament Ernest Benach, i va continuar sota les presidències de Núria de Gispert, Carme Forcadell, Roger Torrent i Laura Borràs, aquesta havia proposat rebaixar el temps de cobrar sense treballar però no proposava deixar sense efecte aquesta sinecura pels treballadors del Parlament. Ara, uns i altres es llencen la pedra de la culpa, miren al sostre i es fan els distrets amb burdes excuses, però tots ho sabien, i han passat anys deixant que els Secretaris Generals del Parlament que son els que gestionen aquestes «llicencies amb sou» feren i desferen, fins el punt que alguns d’aquest alts funcionaris arribats als 60 anys van sol·licitar cobrar sense anar a treballar.
Actuacions com aquesta fan que la gent d’esquerres desconfie de la política, encara que aquí cap polític s’ha lucrat, malgrat que poden haver incorregut en «culpa in vigilando» perquè al poble no se’l serveix malbaratant els diners públics.
