Les dècades centrals del Vuit-cents varen ser pròdigues en publicacions periòdiques humorístiques –sovint efímeres– que, si més no, ajudaren a mantindre viva la llengua escrita. Una d’elles fou la titulada El Fárrago. Periódico sin ton ni son, sin saber por qué, que veié la llum en abril de 1867; i que estava dirigida per un jove escriptor –de només 18 anys– anomenat Carmel Navarro Llombart que, poc temps després, es convertiria en Constantí Llombart i arribaria a ser un dels màxims representants de la branca valenciana de la Renaixença.

Aquell quinzenal, majoritàriament escrit en castellà, no tindria major interés si no fóra perquè, en el tercer i darrer número, aparegué una curiosa composició poètica titulada «Et pareix poc?» que estava signada per «Cornelio Nepote», un àlies que, a més de remetre al clàssic llatí, denota una certa hilaritat (en consonància amb el contingut del poema). No es tracta de cap meravella lírica, com ja podran imaginar. Però el seu atractiu rau en el fet que si aquell sobrenom corresponguera, tal com sembla palmari, a un pseudònim del director, que aleshores encara signava com a «Carmel Navarro» –i cal no perdre de vista la coincidència de les inicials–, estaríem, molt probablement, davant de la primera poesia valenciana publicada de Llombart. Diu així: «Jo et confesse que estic enamorat / des del mateix moment que et coneguí; / digues-me, per favor, què vols de mi, / que jo promet donar-t’ho de comptat. / M’encanta el vore ton cabell dorat / i ton coll tornejat i alabastrí, / i eixos làbios que tens de coral fi, / i eixos ullets que em tenen alelat. / Sí, Ximeta, jo et vull com ningú et vol. / ¡Morta tu, que me facen l’ataüt! / Per tu, gaste i derrotxe, i res me dol, / demana lo que vulgues, digues xut, / que un diner tinc encara del ramet / p’a comprar-te un armut de cacauet».

Ah, i una última cosa: sospite que, rere el nom de l’editor d’El Fárrago, Fulgenci Riera i Bayarri, podria amagar-se l’escriptor Rafael Ferrer i Bigné, que també hauria volgut així jugar amb les seues inicials. Però, ai, no dispose de cap prova documental que ho acredite... I tampoc no els demanaré que hi facen professió de fe, que aquests són dies de mona i catxerulo.