Des de menut vaig tindre la sort de criar-me en una casa on els llibres ocupaven un lloc important. Sense dubte aquesta circumstància personal em va influir com a futur lector. El primer contacte directe que recorde amb els llibres fou a la infantesa, quan ajudava a mon pare en la neteja de la biblioteca de casa. Cada any succeïa el mateix ritual al setembre. Abans de començar el curs rentaven la llibreria que es trobava a la saleta d’estar. Els llibres descansaven sobre uns prestatges de ferro, en els quals hi havia molts forats on caragols i rosques els subjectaven. Es tractava d’una humil llibreria que a mi em semblava la millor. En ella mon pare tenia ordenats els llibres per temàtiques. Procurava col·locar els de més pes baix i els que utilitzava menys dalt del tot. Aquest treball de neteja trastocava totes les activitats normals de la casa. Obrien la finestra, amuntegaven els llibres segons els prestatges que ocupaven. Passàvem un drap humit a cada estant amb molta cura. Els llibres anaven revisant-los un per un, primer amb un raspall li donaven al cantell per traure tota la pols possible i després amb un drap acaronaven les tapes i el llom per deixar-los completament nets. Per ordre d’alçària anàvem restituint cada llibre al seu lloc. Era un treball laboriós i entretingut que ens llevava uns dies per deixar la llibreria perfecta. Aquesta tasca em feia sentir important.
Rentar anualment la llibreria em va familiaritzar amb el món de la literatura. Llegia els títols i quan el meu pare em parlava dels autors i de les obres m’entraven ganes de llegir-los. Alguns estaven en mal estat perquè havien patit la riuada del cinquanta-set i s’havien mullat. Eixos llibres que van sobreviure a una tragèdia col·lectiva em sorpreníem molt. Altres estaven protegits per un folre blau. En ocasions trobava sorpreses inesperades, fulles o flors d’arbres que havien perdurat amb el pas del temps entre les pàgines dels llibres i que resultaven d’una gran bellesa. En la llibreria hi havia un lloc especial per a les obres en valencià, llengua que jo associava a les conversacions familiars del meu pare i que en aquell temps alguns menyspreaven. El treball de neteja em va ensenyar que els llibres eren un tresor i per tant s’havien de cuidar.
El contacte amb els llibres vingué associat amb l’interés per la lectura que arribà al principi amb alguns contes. Després em vaig aficionar als còmics. Posteriorment, al col·legi, començarem les primeres lectures d’obres literàries que jo tenia la sort de tindre-les a casa. Des d’un primer moment em vaig adonar que la lectura tranquil·la era un plaer. En hivern em relaxava llegint al costat de l’estufa. En primavera m’endinsava en la lectura prenen els primers raigs de sol. En estiu, agafava un llibre i me n’anava a l’ombra d’un pi. En la tardor, mentre plovia al carrer, llegia al costat de la finestra. Per Nadal els reis d’Orient acostumaven a deixar-me algun llibre.
Malauradament arribà un moment en què ja no podia netejar amb el meu pare la llibreria ni parlar de llibres amb ell. Ara el treball és diferent, intente llegar als meus alumnes la passió per la lectura. Amb un toc de malenconia, rellig els vells llibres de la prestatgeria i comprove que el meravellós legat que vaig rebre hi continua present. El tren de la vida avança, el xiquet ja no és el xiquet, les circumstàncies han canviat però la passió per la bona lectura continua.
