Les plataformes i les associacions de pensionistes de l’estat han convocat una Marxa a Madrid per al proper 15 d’octubre. Ho fan, de manera unitària, per exigir la revalorització de les pensions en funció de l’IPC acumulat anual, per una pensió mínima del 60% del salari mitjà i pel rebuig a la privatització del Sistema Públic de Pensions. A més, reivindiquen acabar amb la bretxa de gènere en salaris i pensions, recuperar els drets perduts per les successives reformes de les pensions, una distribució equitativa de la riquesa i garantir i millorar els serveis públics. La Marxa a Madrid serà la primera acció d’una gran mobilització general que tindrà lloc al mes de novembre a tots els territoris de l’estat.
El moviment pensionista ha estat un dels més actius durant els darrers anys. No només s’han mobilitzat pels drets dels actuals pensionistes, també ho han fet, i ho fan, de manera solidària, sistemàtica i permanent, pels drets dels futurs pensionistes. Sempre han estat presents en tot tipus de mobilitzacions socials i laborals. Ara ha tornat a donar un pas endavant en convocar noves accions per a la tardor.
La convocatòria respon a la situació en què ens trobem per les conseqüències de les crisis que estan afectant negativament a pensionistes, treballadores i treballadors. Les propostes que plantegen són una garantia per evitar que els de sempre, les classes subalternes, tornem a pagar les crisis. Per aconseguir-ho, cal que el govern espanyol escolte la veu d’aquest col·lectiu, cosa que no ha fet fins ara, i garantesca que ni pensionistes ni treballadores i treballadors perden poder adquisitiu, i que no continuen augmentant les desigualtats socials.
La reforma de pensions pactada pel govern, la patronal i els agents socials no ho evita, tot el contrari. Aquesta reforma es basa en una revalorització de l’IPC mitjà anual, no en l’IPC acumulat anual. Tampoc hi haurà revalorització anual que compense la desviació de l’IPC real sobre l’IPC previst. Per tant, les pensionistes tornaran a perdre poder adquisitiu si s’aplica la fòrmula impulsada i pactada pel ministre José Luis Escrivà en el marc del diàleg social.
Tampoc l’anunciat pacte de rendes serà la solució per evitar que les treballadores i treballadors mantinguen el seu poder adquisitiu. De fet, les propostes patronals van en un sentit contrari i els salaris pactats als convenis col·lectius estan molt allunyats de la inflació actual. Uns convenis que no contemplen, en la majoria dels casos, clàusules de revisió salarial.
En aquest context, la mobilització anunciada pels col·lectius i plataformes de pensionistes, que compta amb el suport del sindicalisme de classe combatiu i de nombrosos moviments socials, és molt necessària i pertinent. Ara toca que pensionistes, treballadores i treballadors lluitem per la recuperació del poder adquisitiu de les pensions i dels salaris i pels nostres drets. Ara toca que el govern espanyol deixe la retòrica i aprove mesures socials, laborals i econòmiques que servesquen per superar les crisis i avançar cap una veritable transformació social. L’aplicació d’aquestes mesures serà, sense cap dubte, el millor antídot per fer front a la dreta i a l’extrema dreta.
