Places dures a les ciutats

Fa uns vint anys el Col·legi d’ Enginyers Agrònoms ve emetre un informe, a petició del Consell Valencià de Cultura que li demanà informació sobre diverses actuacions que venien fent-se a la ciutat de València i a la resta del País. El contingut del esmentat informe afectava a les Gran Vies del cap i casal i al tema de les places dures, entenen com dures aquelles en les que predominava el ciment i no contaven amb espais per la vegetació. Doncs, amb ocasió de les opinions que venen manifestant-se al voltant de la reforma de la Plaça de la Reina, he rellegit aquell paper, i he trobat alguns elements que ajuden a entendre els factors a tindre en compte.

El disseny dels espais públics es més que important, puix allò que es concreta a la practica va a perdurar amb el temps, cosa que implica que els ciutadans van a gaudir o no dels resultats. Al el moment de redactar aquell informe el clima del nostre territori ja estava canviant, amb moltes hores d’insolació i temperatures caloroses a l’estiu; aquest era un element clau, per això es recomanava «l’alternativa de planificar l’ espai urbà integrant vegetació», assenyalant com dins els espais verds «els arbres presenten un interès especial,puix, que a més a més de la fixació bioquímica dels contaminants, actuen com barreres sonores i barreres a la radiació solar». També s’insistia com que connecta a la ciutadania amb la natura gaudint dels efectes positius de l’ombra als dies de calor.

D’acord, doncs , en no abusar del ciment, de les places dures, com ha vingut fent-se durant els darrers temps, ara bé, allò que assenyalava l’informe de referència com idea és quelcom a tindre molt en compte, però, no pot ser un element únic, un dogma, puix hi ha altres valors que deuen estar també presents. En concret, el patrimoni cultural, amb la seua visió i coherència amb l’entorn, formen part dels drets del ciutadans. Allò de que “els arbres ens deixen veure el bosc” es una expressió que pot servir per il·lustrar la meua visió del problema. En ocasions, i aquest podria ser el cas, resulta bastant complicat articular diversos drets i, i per tant, hi ha diferents elements a tindre en compte al dissenyar els espais públics, fins i tot, cal una mena de consens entre criteris com podríen ser: mantenir elements del paisatge urbà històric, permetre la visibilitat de rellevants monuments o bens cultural, evitar el calfament, existència de natura i arbres, absència de vehicles contaminants.

La polèmica pot resultar sana, sempre que siga útil per a que la ciutadania estiga activa i participativa, en funció d’ arribar a eixides justes i equilibrades. Parlem, comentem i opinem.