La ‘mario-vaquerització’

Hi ha persones famoses pel seu talent (Margarita Salas), per filantrop (Warren Buffet), per activista (Greta Thunberg), per emprenedor (Steve Jobs), per caspós (José Manuel Soto), per inculta (Belén Esteban), per ser fill d’un famós (ací la llista és llarga com el tiquet del súper, amb IVA inclòs). Com veuen, fama i excel·lència no sempre van de la mà. La fama desperta admiració, i també aversió si el famós és un Narcís amb l’ego unflat com un suflé. El cas és que Netflix ha rodat un reality sobre Tamara Falcó, personatge que surt a la tele per ser filla de famosos, i que al sortir a la tele guanya encara més fama. Tu què trobes? Una diva per a molta gent, que l’adora per eixe gregarisme irreflexiu i figaflor que és l’atracció que incita una persona famosa a la que no se li demana que siga profunda, sinó vistosa; que suscite la seducció, no la persuasió; que impose la moda i valors no mitjançant la convicció, sinó a través de la fascinació. Quin món més estúpid està creant la televisió!

La televisió provoca una dependència malaltissa entre el ‘famoset’ de torn i els seus admiradors que, aparcats davant la tele per la seua insaciabilitat «voyeurística», pugen la quota d’audiència que permet al famoset “viure del cuento’: expressió que ha deixat de ser un insult i ha esdevingut ideal de vida. És la «mariovaquerització» d’una societat cada cop més pedestre que ha invertit l’escala de valors influint negativament en l’educació. Com que tres de cada quatre escolars estan més hores davant la tele que a l’escola, consumeixen allò que la mare televisió (i el pare internet) els empapussen: ja siga l’últim tatuatge de l’ídol o la grandària del seu penis; detalls que retindran a la memòria més que un lliçó tradicional, condemnada a durar menys que l’himen nou implantat a Leticia Sabater. I clar, com vas a demanar-los que es calfen el cap estudiant logaritmes, si la tele els inculca com a rellevant saber els enigmes de l’ídol de vida laboral tan efímera com un vídeo en TikTok?