Comence a escriure aquest article quan a molts pobles de la nostra geografia la gent està celebrant la Festa Major en honor d’alguna verge o sant als que tenen com a patró de la vila. Fa temps el grup La Trinca va dedicar tot un elapé a parodiar les celebracions de Festa Major en aquells temps, uns dies ja llunyans, especialment pels que ja no cumplirem els setanta anys, per nosaltres ja tot fa massa temps. Els tres xics de Canet feien broma amb el sermó, no podia faltar la presència d’un mossèn,reputat orador de la comarca, que assustava als fidels assistents a la Missa Major amb els perills del dimoni i, especialment, els de la carn, no la d'olla, la de l’entrecuix. Tampoc faltava el ball amb orquestra, encara no havien aparegut els Dj's, ni la processó, jo he anat a més d’una durant les festes patronals de Benimaclet, quan Benimaclet encara era horta i els nens ens banyavem, contra els consells materns, als tolls de les sèquies o al Clot de Vera.

Però tampoc, ara, falten els bous durant els dies de la festa. En places de fusta muntades en qualsevol solar o bé tallant els carrers per fer córrer per ells el “bou embolat”, martiritzant a un animal amb aquelles boles de foc encastades a les seues banyes durant hores, i mentre la gent es diverteix mirant com joves i grans corren davant el bou el pobre animal està patint amb el quitrà ardent que va caient-li sobre el cap. Era una festa, aquesta de la imbécil lluita de l’home i la bèstia, que es repetia a molts pobles, la gent coneixia els bous pel seu nom, i molts anaven en processó de poble en poble, seguint la línia d’aquell vell trenet de fusta pintat d’un verd que havia anat perdent força amb el pas dels anys, sense adonar-se que seguien una senda que els podia dur al llit d’un hospital o al nínxol del cementiri.

I aquesta lluita entre la bèstia i l’home continua encara en ple segle XXII, aquest any al País Valencià alguns no van tornar a casa, el bou els va trencar la vida. I la festa continua, les autoritats no s’atreveixen a prohibir-la per por a perdre vots, i no es tracta sols dels alcaldes dels pobles, la última baula de la cadena. Fa uns anys el Parlament de Catalunya va prohibir les corregudes de bous, però va deixar fora de la prohibició els bous de carrer, festes afamades a les terres de l’Ebre i a les que cap polític vol deixar fora de joc. Ara, fa unes setmanes, el Govern de Pedro Sánchez ha aprovat una llei contra el maltracte animal, i també ha oblidat legislar sobre les corregudes de bous, els bous de carrer i la cacera. Ningú ha estat valent per penjar el cascavell al gat i continuarà la tortura als bous a les places i carrers, i seguirà morint gent per desafiar la mort davant el cap d’un bou amb o sense boles de foc. Un poble civilitzat no martiritza els animals

Però a alguns pobles del País Valencià aquest anys la Festa Major serà trista, mentre escric se'ns cremen les muntanyes del nostre País, es el moment de l’esforç dels professionals que, jugant-se la vida, intenten apagar el foc, però també es el moment de reflexionar i veure que es el que s’ha fet mal a l’hora de cuidar una part del País. Tal vegada ha faltat la prevenció, netejar els boscos durant l’hivern, obligar als propietaris dels terrenys a tindre’ls nets. Tal vegada un raig es el culpable dels incendis, però es feina dels polítics posar mesures per evitar que un raig creme milers de pins. A la feina.