Els esdeveniments que acabem de viure ens obliguen a qüestionar moltes coses, i en especial a constatar com la natura, de la qual el clima és un factor essencial, pot tindre respostes imprevistes catastròfiques, com hem pogut comprovar amb els incendis forestals que han assolat el nostre país, o les pluges torrencials a les zones costaneres. Tanmateix, altres lamentables fets, productes directes de les conductes humanes ens emplacen a revisar o canviar les pautes. Doncs, per això, els ciutadans i els governants, a tots el nivells, estem obligats a buscar alternatives i a assumir canvis.

A l’ any dos mil deu el Centre d’Estudis Ambientals el Mediterrani, en un treball signat pel seu Director d’aleshores el professor Millán , ens alertava de la necessitat de fer una revisió del cicle hídric al sud d’Europa, explicant les causes i efectes del calfament del aigua del mar, que tenia molt a veure amb haver urbanitzar la major part de la costa amb ciment, generant igualment un augment de la sequera a escala local o regional. Amb el temps la persistència de les circumstàncies del model turístic, afegint-ne el buidament de pobles i camps, pot explicar com el clima ha anat transformant-se i alhora es creen condicions pels focs. Ara, les autoritats estan avaluant els efectes devastadors dels incendis, així com estudiant les respostes immediates i les possibles fórmules de prevenció. Què hi podem fer els ciutadans? Doncs, complir amb les recomanacions d’estalvi energètic i anar modificar hàbits, això darrer es bastant difícil, i més quan continua presentant-se com ideal l’ocupació de les platges, amb els desplaçament en cotxes massius i tot que el implica de residus i altres factors.

Simultàniament amb els incendis, fins i tot en pobles propers a les sones afectades, s’han celebrat les festes, ignorant allò que estava passant, amb tota mena d’activitats, incloent-hi els bous al carrer, per altra banda les festes son «patronals» amb la seua connotació religiosa. Certament, es dirà que la gent tenia ganes de festa després d’aquestos dos anys de pandèmia, però, es dona el cas que passades les festes s’estan incrementant els casos de Covid. De nou tinc que insistir al tema dels bous al carrer, un tipus de festejos, finançats amb fons públics, que converteixen en espectacle el sofriment innecessari d’un ser viu, i que com estem vegem en ocasions provoquen morts i lesions d’ humans; doncs, el problema no es pot reduir a una modificació de protocols o reglaments, cal dir que algunes poblacions han donat ja un pas endavant en la millor eixida possible: la seua supressió dels programes de festes i la recerca d’opcions diferents.

El país, el seu territori i per tant la seua gent, hem tingut un estiu dur que ens obliga a considerar el present com resultat d’inèrcies en prou casos insostenibles o caduques, els nostres representants públics deuen actuar amb coherència, o siga amb perspectiva de futur, la ciutadania, però, igualment deuria aprendre la lliçó.