L’any electoral, encara que no siga l’any civil, ja ha començat. Si Puig no decideix tornar a avançar les eleccions autonòmiques, tornaran a coincidir amb les municipals l’últim diumenge de maig de l’any vinent.
Ja comença a notar-se l’argot electoralista amb expressions com ara, primàries, candidatures, candidats, negatives a ser-ho, condicions per a ser-ho i, així un llarg etc.
Joan Baldoví va donar la campanada recentment al postular-se com a primer candidat a la Presidència a la Generalitat Valenciana sense comptar amb la resta de partits que formen la coalició de Compromís. I sembla que això ha alçat alguna bombolla en Iniciativa que encara no ha dit l’última. Ni si Oltra, amb el seu procés judicial obert i en fase d’instrucció, aplegarà a temps per a presentar-se a les primàries i disputar-li ser cap de cartell a Baldoví.
Al PSPV sembla que no hi ha cap fissura i serà Puig qui repetirà com a candidat a la Presidència de la Generalitat.
A Unides-Podem, crec que encara hi ha molts dubtes i temes per negociar i tancar per veure si tornen a anar junts o per separat, tot i que crec que repetiran fórmula, però només és una percepció personal.
Pel que fa al PP ja sabem que serà Mazón el candidat i pel partit ultradretà, ni ho sé ni m’interessa saber res d’ells.
Però el que més m’interessa no són els noms de candidates i candidats. No. Com deia Anguita, el que m’interessa és el programa. I concretament el seu programa respecte als drets de les dones. I sí, he dit dones i no he fet servir altres eufemismes inventats per la neollengua dels posmoderns xupiguais del brili brilli, perquè, els agrade més o menys, som dones.
I dic açò perquè quan aplegue la campanya començaran amb el xantatge emocional sobre allò de «que ve la dreta i la ultradreta i per tant, dones, ens deveu recolzar». I serà el moment de recordar-los que aquests partits s’han oblidat de les dones al seu temps de gestió legislativa i política fent passar de tapada lleis com la llei trans autonòmica, per exemple. O buscant aprovar la llei trans estatal per urgència i sense escoltar a la gent experta que sap del tema.
Serà el moment de recordar-los que les dones som més de la meitat de la població i que els nostres vots seran decisius perquè puguen o no governar. I no serà responsabilitat nostra que no els votem perquè, senzillament no ens han escoltat ni han tingut en compte les nostres veus.
Ja he dit en alguna ocasió que, sobretot de cara a les eleccions generals, però igual a les autonòmiques també si no es donen les circumstàncies adients, em sent òrfena de vot. I ho sent perquè en aquests moments, no em representa cap dels partits actuals, convencionals o no.
I que conste que vull votar a l’esquerra de l’esquerra del PSPV, però m’ho estan ficant bastant difícil. I no descarte en absolut que el dia de les eleccions i davant de les persones interventores i/o apoderades dels partits d’esquerres, fer-los veure, amb totes les paperetes d’aquests partits esgarrades, el meu vot nul.
Perquè vull recordar que votar, votaré segur. Han mort massa dones perquè nosaltres ara puga’m fer-ho. Però el sentit del vot serà lliure i sense pressions ni xantatges emocionals i depenent del que, com a feminista, oferisquen els partits d’esquerres.
Avisats i avisades queden, de nou. I que conste que jo ho dic, però som moltes les que pensem fer el mateix. La resta està en les seues mans.
