No, ara no pagarem la classe treballadora l’actual crisi de l’IPC. Els sindicats de classe majoritaris ja van avisar fins i tot abans de l’estiu que hi hauria negociació o conflicte. Sembla que la gran patronal, la CEOE ha triat conflicte.

El que no és massa normal és que amb una inflació disparada amb els productes alimentaris, la CEOE es negue a negociar les clàusules de revisió salarial dels convenis col·lectius deixant a treballadores i treballadors cada dia més empobrits pel simple fet de menjar i, en definitiva, de viure.

Ara ja no toca congelar salaris i que, de nou siga’m la gent assalariada qui tornem a pagar una crisi que ni hem generat, ni tenim perquè pagar. I no toca, perquè, entre altres coses hi ha seixanta mil milions d’euros que se’ls van «prestar» a la banca quan a la crisi financera que no s’han tornat.

No toca perquè a la gent jubilada se’ls van congelar les pujades salarials amb un més que miserable zero amb vint-i-cinc punts anuals, anara com anara l’IPC.

Tampoc toca, perquè a les empleades i empleats públics, se’l va baixar un cinc per cent el salari i, una vegada feta la baixada, se’ls va congelar els salaris i la taxa de reposició, envellint d’aquesta manera a la població que és necessària per a tindre uns serveis públics i de qualitat. Perquè, al cap i a la fi, són elements repartidors de riquesa, ja que, quan estem malalts i acudim a la sanitat pública no se’ns pregunta com tenim de buida o de plena la butxaca per a atendre’ns, per exemple.

No toca tampoc que siga’m la classe treballadora qui paguem aquesta pujada desmesurada de l’IPC, perquè el Govern de Rajoy ja es va encarregar de buidar la vidriola de les pensions i ficar en perill les jubilacions de l’anomenada «generació boomer» o, dit d’altra manera, la gent nascuda en les dècades dels seixanta i setanta.

Ara toca reduir beneficis empresarials i pagar la crisi qui més ha guanyat als últims més de deu anys amb el vistiplau dels governs del PP que els va fer una reforma laboral a mesura per poder continuar guanyant diners a costa de l’empobriment i la precarització generalitzada de l’ocupació de la gent que, fins i treballant, va empobrir.

La negociació col·lectiva implica cessions per totes les bandes i ara li toca a la CEOE i, si com sembla, no vol ni sentir parlar-ne de les clàusules de revisió salarial per a millorar la qualitat de vida de la gent que matinem tots els dies per traure endavant aquest país, que som la classe treballadora, que no ho oblide ningú, doncs hi haurà conflicte.

El segon avís serà el tres de Novembre a Madrid on, els dos sindicats de classe majoritaris, han convocat una gran manifestació a Madrid.

I dic que serà el segon avís perquè el primer ja va ser el passat set d’octubre avant les seus de la CEOE a les diferents comunitats i províncies i que, per variar, els grans mitjans de comunicació no van reflectir massa bé als seus corresponent informatius.

Salari o conflicte. Aquest és el dilema que ha de resoldre la CEOE en aquests moments. Sembla que ha triat conflicte. Doncs qui encara ens sentim part activa de la classe treballadora, farem escoltar les nostres veus en favor del conflicte.

I desitjo, que si cal aplegar a una nova vaga general per fer valdre els nostres drets a la recuperació salarial perduda per l’IPC, no li tremole la mà a cap líder sindical per a convocar-la.