Novembre era el novè mes del calendari romà, abans d’afegir-se dos mesos més (gener i febrer), per tant ara és l’onzè mes. Era el mes que començava amb l’obertura de les portes del món subterrani, de l’abisme infernal, per a posar en contacte els vius i els morts. I per a l’Església Catòlica acaba l’any litúrgic, que començarà de nou amb l’Advent, sempre quatre diumenges abans de Nadal.

Com que per este temps vénen el fred i els constipats, es recomana principalment la vacuna contra la grip, sobretot als majors, i a tots en general incloure en la dieta gingebre o pinya fresca contra les inflamacions de gola, o ravenell d’aigua i col entre les verdures, o mel i pol·len com a reforç. El fred no causa directament el constipat (degut a un virus), però a causa de la frescor el nostre sistema immunològic funciona més lentament i facilita el contagi. Hem de dir que fumar, activitat predilecta per alguns, nefasta per a d’altres, amplia el temps del constipat.

La millor solució és el racó del foc, encara que hui prolifera la moderna climatització actual, una mica onerosa per l’augment del cost de l’electricitat. El foc és l’únic dels quatre elements naturals (aire, terra, aigua i foc) que pot ser produït pel ser humà (l’aire, la terra i l’aigua, no). Som, doncs, artífexs, som creadors, encara que la llegenda diu que el vam furtar (el foc) als déus a través del tità Prometeu. El foc, per tant, si ve dels déus, és purificador, esborra el pecat: i és així com, en la foguera, acabaven les bruixes, els heretges... I, l’invent dels invents, l’infern, seria el lloc etern d’expiament dels pecats.

Caminar per damunt del foc és símbol de purificació, costum que ja sabem perviu en les nostres festes de fogueres, per sant Joan, en botar i saltar les fogueres i brases. Com acompanyar amb foc a sers grans, superiors o volguts, és senyal de reconeixement i afecte a més de puresa, així les processons amb ciris, els santuaris, els altars, o les taules de menjar o banquets d’àpats... El foc, finalment, es torna símbol de la permanència de la pròpia casa: la llar/hogar ve a significar ambiguament tant la casa com la xemeneia. Només ens resta recordar que, poèticament o figuradament, el foc simbolitza l’amor, el cor, la passió. Ja ho deia el nostre poeta Ausiàs March:

«Alt e(s) amor, d’on gran desig s’engendra... e port(a) al cor sens fum continuu foc e la calor no em surt a part de fora»,

o el gran Pablo Neruda:

«porque te quiero, amor, a sangre y fuego»,

o el Lluís Llach:

«canto l’amor, a l’ombra del meu somni encès».

Doncs, a ser possible, amor i passió durant tot l’any, però recorda-te’n que «Arribat novembre, el foc has d’encendre!».