Marc Granell

El club dels poetes vius és plural i divers. Afortunadament, per ells i per nosaltres. No hi ha a València colles líriques que s’odien tant entre si, inclús des de la mateixa vorera. La memòria històrica prova que inclús van arribar als tribunals. ‘El judici dels poetes’, és un altre títol desaprofitant per a un bon serial d’una televisió pública com cal. Èxit segur, polèmica a banda. Des de llavors, hi ha poetes que no sols s’eviten, continuen insultant-se entre versos i mètriques. Un altre souvenir del paisatge, molt poc explotat, insistisc. Entretant el pòdium de Vicent Andrés Estellés continua en disputa des de fa anys. L’any 24 és el centenari del poeta de Burjassot, veurem, però el millor que ens pot passar és reivindicar el seu ofici honest front a impostures d’ínfules massa barroques, a parer meu.

Marc Granell ha fet setanta anys dimecres i demà té una gran festa en format de concert a la Beneficència. Per tant, és el poeta més popular i segurament el més llegit, guanyat a pols i ben merescut. La seua poesia ha fugit de flors i violes des del seu primer poemari Llarg camí llarg, unes pàgines definitives. M’interessa molt la seua veu política, molt clarificadora d’etapes anteriors i la selecció de Maria Josep Escrivà a Vesprada d’amor i única, que és el títol també del recital de demà a la Beneficència.

Sembla que en comptes de produir una generació beaten down estem rememorant ara el jocfloralisme beat de Teodor Llorent i el que penja. La poesia ho aguanta tot, però sense la seua funció subversiva, en sentit ample, perd pistonada. Des d’un punt de vista avançat, cal estar sempre qüestionant els valors tradicionalistes i puritans, que d’un temps ençà s’aixopluguen entre alguns sentits identitaris. Perquè esmentar que la tradició és la identitat, com deixen anar alguns del comboi obre la porta a on món del qual estic ben lluny. Per deixar-ho clar m’estime més un trompeta i una bateria de jazz que el tabalet i la dolçaina.

Els horitzons de Marc Granell apunten a un camí interessant, altres m’interessen poc. Així que per molts anys!

Suscríbete para seguir leyendo