Tribuna

"En acabant"

Lluís Mesa

Lluís Mesa

H i ha moments en els quals especialment cal pensar en el futur. En esta setmana de relleu polític, els qui se’n van necessiten l’esperança en el demà. Aquells que entren viuen amb il·lusió l’arribada d’un nou temps. En les dos circumstàncies, les persones pensaran en el futurible. Una bona forma de fer-ho és ajudar-se d’una locució ben pròpia com és «en acabant». Significa després i forma part del nostre vocabulari més genuí.

L’altre dia em trobava en un sopar informal a la platja de Puçol. Són d’eixes reunions sobtoses en les quals cadascú aporta un menjar i acabes per rebentar. No podia imaginar que «en acabant» un senyor s’acostara per a saludar-me, se’m presentara com a Carlos Flores, candidat al Congrés dels Diputats, i em donara un díptic polític. La veritat és que, per uns segons, vaig dubtar si saludar-lo i, sobretot, si agafar-li el paperet. Em costa no ser educat. Així que, vaig dir-li bona nit en la llengua pròpia i em quedí amb la propaganda política. Trobe que la millor manera d’oposar-te al que et sembla malament passa per conéixer el que no t’agrada.

També he reflexionat «en acabant» del debat entre els candidats del PP i PSOE a la presidència del govern d’Espanya. Sé que hi ha cronistes i periodistes preparadíssims per a valorar-ho ben bé. Simplement diré, amb tristor, que mirant-lo es contemplava l’arribada d’eixe bipartidisme aspre en el qual sempre s’acaba per dir «i tu més». Crec que sobraren minuts dedicats a dades econòmiques i gràfiques. Faltà temps per a valorar els temes socials i mediambientals. Sortosament, la societat és més plural del que es va oir. Potser, gràcies al programa, una part minoritària de l’electorat va decidir a qui votar de tots dos. Caldria afegir quin percentatge, després de vore’l, ha decidit no votar-los.

Estem passant uns dies de calor extrema. Són dies complicats per als qui no poden refrescar-se bé. Però, més enllà de les temperatures extremes i de la greu marginació social, pense «en acabant» quin oratge extrem i estrany ens vindrà. El canvi climàtic està fent carrera. El pitjor és que el fet no és prioritari per a determinats nous governants.

En definitiva, pensem sempre en l’esperança de l’expressió «en acabant» i no deixem de pronunciar-la perquè és molt nostra. L’esperança en el futur és la millor alegria per al present.