Vicent Andrés Estellés en el Congrés

Dimarts passat el nostre Vicent Andrés Estellés va ser citat, en valencià, en el Congrés dels Diputats, per la seua presidenta, Francina Armengol. Va ser, com sabem, en l’acte de jurament de la Constitució de Leonor de Borbó i Ortiz, princesa d’Astúries i de Girona, amb ocasió del compliment de la seua majoria d’edat. La primera autoritat parlamentària espanyola va demostrar, una vegada més, la seua sensibilitat cap a la pluralitat lingüística espanyola, primer donant el ‘bon dia’ en valencià-català, eusquera i gallec, i en castellà, òbviament. Però, sobretot, eixa sensibilitat i convicció sobre la diversitat idiomàtica la va demostrar recitant en les altres llengües espanyoles cooficials versos de Vicent Andrés Estellés, en la seua/nostra llengua, de Felipe Juaristi, en eusquera, i de Xohana Torres, en gallec. Cosa que representa la continuació i reafirmació dels usos d’eixes llengües, en el Parlament espanyol.

‘Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble’, del poema “Assumiràs la veu d’un poble”, de Vicent Andrés Estellés, va ser la cita poètica que Francina Armengol va recitar en eixe acte, amb la qual donà bona visibilitat al nostre parlar i als altres espanyols perifèrics.

De qui s’esperava també alguna paraula en valencià-català, eusquera i gallec era de Leonor, precisament en la seua jura de la Constitució, carta magna que reconeix ‘les altres llengües espanyoles’, encara que no suficientment. Ho haguera pogut també fer en el seu discurs en el Palau Reial, però tampoc. Algú no ha assessorat bé del tot l’hereua de la Corona.

En la columneta de ‘Panorama’ de Levante-EMV, “El valencià a la Sarsuela, a Eurovisió i a les FFAASS”, deia que “Després de la fita històrica que ha suposat l’estrena de l’ús de les altres llengües espanyoles en el Congrés dels Diputats, per a la visibilitat del plurilingüisme real que significa, podem supondre que el rei, en el missatge de Nadal, dirà algunes paraules més en les llengües cooficials que desitjar “Bona nit”, “Boas noites” i “Gabon”.

”I suposem també que Leonor, princesa d’Astúries i de Girona, també emprarà el valencià/català, el gallec i l’eusquera en el seu jurament a la Constitució. Després del Parlament, Senat primer, i ara el Congrés, toca que la Sarsuela incremente substancialment l’ús de les altres llengües en les comunicacions orals i escrites”. Però no ha sigut aixina.

A falta d’una llei de convivència de les llengües espanyoles, que caldria impulsar prompte, cal que la nostra llengua i les altres perifèriques tinguen el suport de les institucions i organismes estatals en els diferents àmbits, entre estos, la Casa Reial, i a més, òbviament, en els dels territoris propis.

Tornant a la intervenció de la presidenta del Congrés, hi ha valencians a qui els ha molestat en gran manera que el vers d’Estellés fora recitat en l’acte referit. A mi em va emocionar que Francina Armengol anomenara el “valenciano” Vicent Andrés Estellés i el recitara en valencià.

I com va dir Ximo Puig, “Escoltar hui els versos de Vicent Andrés Estellés al Congrés dels Diputats ajuda a entendre millor l’essència d’un país divers”.