Antigament, la paraula «investir» tenia el sentit de posar a algú un determinat vestit, especialment quan el vestit simbolitzava una funció, una condició social o un càrrec. Les togues dels jutges encara s´ajusten a eixe significat originari. Se les posen per a exercir l´autoritat que els ha sigut atorgada per a administrar justícia. En l´Edat Mitjana, el verb «investir» començà a utilitzar-se metafòricament, transmetent un objecte simbòlic, com un bastó o un anell, per a expressar la concessió d´un títol o una jurisdicció. Actualment, desproveït ja de la transferència simbòlica de qualsevol objecte, la «investidura» és un acte a través del qual, per mitjà de la votació dels representants populars, es conferix a algú la potestat d´exercir un determinat càrrec.
