El verb «faltar», en el seu significat més primari, fa referència a alguna cosa, material o immaterial, que no està en la proporció o en la quantitat que es consideren adequades per a una funció determinada. Així, podem dir, per exemple, que a un menjar li falta sal o que a una persona li falta delicadesa.
Però en valencià, partint d’esta idea bàsica, s’ha desenvolupat un altre significat que no es diu en altres parlars de la nostra llengua ni tampoc en castellà ni en altres llengües romàniques. Referit a una persona, diem que ha faltat quan ens ha deixat per a sempre. No és un eufemisme. És simplement una manera de relacionar-nos amb la mort. Sense solemnitats. El cos difunt queda inert, i els altres, els que l’estimen, senten que els falta.
