Els camins de les paraules són inescrutables. Naixen en llocs remots, es deformen en el seu trajecte vital i després reapareixen amb una aparença totalment distinta, sense ni tan sols reconéixer les relacions familiars amb altres mots germans. El cas de l´anglicisme «coach» és una mostra evident del procés que acabem de descriure. Inicialment, la paraula «coach» va ser l´adaptació anglesa del «kocsi» hongarés, que, tal com explicàvem ahir, en valencià ha donat lloc a la paraula «cotxe».
Posteriorment, quan els cotxes de cavalls deixaren de funcionar com a mitjans de transport, passà a designar un autocar i, més tard, en l´argot estudiantil començà a usar-se per a referir-se al tutor que ajudava els alumnes a preparar els exàmens. I d´ací, amb una aurèola de modernitat, s´ha difós per la resta de llengües per a designar un entrenador, un assessor, un orientador, però, això sí, tot adequadament personalitzat.
Més informació...
