La paraula «febrer» designa el segon mes de l'any, el més curt del calendari, amb només vint-i-huit dies, excepte els anys bixests, que en tenen vint-i-nou. Prové del nom llatí «februarius», que és un derivat de «februa». Amb este nom es designava un festival romà que se celebrava en una data que actualment s'identifica amb el 15 de febrer. Era una festa dedicada a Februus, déu de la mitologia etrusca que simbolitzava la purificació.
I és que febrer és un mes especialment plujós. L'aigua no sols renta i purifica la naturalesa, sinó que és premonitòria de benestar futur. Esta és la idea que contenen alguns refranys, com ara «aigua al febrer, civada al graner».
L'ombra del déu Februus s'ha projectat en forma de paraules sobre un vast domini: en castellà, «febrero»; en francés, «février»; en italià, «febbraio»; en portugués, «fevereiro»; en anglés, «february»; en alemany, «februa».
