La paraula «diabetis» prové del grec «diabetes», formada pel prefix «dia-», que significa 'a través de', i «betes», 'córrer'. El canvi vocàlic de «e» a «i» en la terminació es produí per assimilació popular a molts altres vocables de la terminologia mèdica acabades amb el sufix «-itis», com «apendicitis», «artritis», «otitis», etc.
El sentit originari d'esta paraula feia referència a una màquina hidràulica semblant a un sifó. Però l'ús mèdic també es documenta molt antigament: el metge grec Apol·loni Memfita ja la usà l'any 230 a.C. per a referir-se a una malaltia caracteritzada per una excessiva secreció d'orina. Actualment es distingixen dos tipus de diabetis: la «mellitus» (també anomenada «sacarina») i la «insípida». La «diabetis mellitus», la més comuna, ve causada per la incapacitat de l'organisme de processar la glucosa de la sang, que s'expulsa a través de l'orina. Rebé el nom de «mellitus» perquè el pixum feia gust de mel. El mètode que utilitzaven els metges per a diagnosticar este tipus de malaltia era precisament tastar l'orina. Si tenia un gust dolcet, era «mellitus»; altrament, era insípida.
