El «pésol» és la llavor de la pesolera, si bé la planta sovint es denomina també amb el mateix nom de «pésol». El fruit, d'uns sis mil·límetres de diàmetre, és de forma quasi cilíndrica, i està contingut en una baina d'entre cinc i deu centímetres de llarg.
Prové del llatí «pisulum», diminutiu de «pisum», que era una planta salvatge que s'usava com a ferratge per a aliment dels animals. Per contrast amb esta forma, el diminutiu s'usava per a referir-se a la varietat comestible per als humans. Curiosament, la forma equivalent del castellà, «guisante», prové de «pisum sapidum», 'pésol saborós', modificada per la forma contracta del mossàrab «bissáu?»: dos maneres distintes de referir-se a la mateixa varietat de llegum.
En valencià es pronuncia amb «e» tancada, contràriament a la pronunciació habitual d'altres zones del domini lingüístic, on es fa amb «e» oberta. A Mallorca és conegut com a «xítxero».
