L'adjectiu «cabdal» prové del llatí «capitalis», que literalment significa 'que afecta el cap'; per extensió passà a usar-se en el sentit de 'principal, molt important'. La forma llatina va donar lloc inicialment a «capital», que després es transformà en «cabdal». La «capital» s'ha mantingut en referència a la 'població més important d'una circumscripció administrativa', però també ha mantingut el valor de 'principal', tal com queda de manifest en expressions lexicalitzades com ara «pecat capital» o «pena capital».
L'adjectiu «cabdal» tingué un ús general en l'època clàssica, i així és com Ausiàs March parlava de «cabdals vicis». En castellà, de forma paral·lela es va crear «caudal», que encara està arreplegada en el diccionari de la RAE amb este mateix significat, si bé amb la marca de «desusat». Entre nosaltres la paraula «cabdal» també havia caigut en desús, però es recuperà literàriament en la Renaixença.
