Amb la paraula «madalena» es fa referència a una pasta redona o ovalada, de massa esponjosa, feta amb farina, rent, sucre, ous i oli, i cuita en un motle de paper rissat o de silicona. Durant algun temps, es pensà que el nom d'este pastisset feia referència a santa Magdalena, perquè quan se suca en la llet goteja, i això fa pensar que plora com una magdalena, segons l'expressió popular. Però, segons sembla, l'explicació del seu origen és més senzilla. En realitat, prové del francés «madeleine», posat en honor de la seua creadora, Madeleine Paulmier, una humil cuinera que visqué durant el segle XVIII.
Pperò oralment i en la literatura popular sempre s'ha dit «madalena», i molt sovint «madaleneta», en la seua forma de diminutiu. Així és com la denomina, entre molts altres, l'escriptor costumista Francesc Martínez i Martínez en la seua obra més coneguda «Les coses típiques de la Maria: la meua comarca», publicada en 1912: «procedixen a menjar-se'l [el meló], aixina com també les panses i metles, rotllets i madalenetes».
