Amb la paraula «butaca» es designa actualment una cadira de braços de dimensions superiors a les normals, generalment entapissada i amb el respatler inclinat cap arrere, i especialment el seient de les sales d'espectacles disposat amb uns altres en files. Fins i tot hem creat l'expressió «pati de butaques» per a referir-nos a la platea d'un teatre o d'un cine.
Però en els seus orígens la «butaca» era un seient molt més humil. Pràcticament es reduïa a unes fustes disposades en forma de tisora, folrat amb cuiro cru. Prové del vocable «putaka», del cumanagoto, llengua parlada pels natius de Cunamá, regió caribenya integrada actualment dins de Veneçuela. S'incorporà al nostre lèxic a través del castellà a mitjan segle XIX. En castellà apareix registrada per primera vegada en 1843, i tan sols quinze anys més tard, en 1858, fou arreplegada en el «Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín», de Joan Josep Amengual.
