La paraula «títol» prové del llatí «titulus». Originàriament, s'usava per a designar qualsevol inscripció per a donar informació sobre alguna cosa, com el nom de les persones en tombes o en estàtues. Derivat d'estes breus glosses lapidàries, la paraula «títol» també passà a designar el sobrenom amb què era conegut algú, sovint amb la intenció de ressaltar les seues gestes o virtuts en este tipus de monuments que transcendien la pròpia existència: el Just, el Cast, el Conqueridor.
D'este ús la paraula «títol» passà a designar un càrrec honorífic dins de l'estructura social que representava una categoria nobiliària: el títol de rei, de comte, de marqués. D'ací, en un nou salt semàntic, el mot «títol» passà a significar l'acreditació formal per a poder exercir una professió, que inicialment estava regulat pels gremis (el títol de mestre fuster) i posteriorment passà a ser competència de les institucions acadèmiques (el títol de llicenciat en Dret).
