La paraula «trévol», pronunciada amb «e» tancada en valencià, prové del llatí vulgar «trifulus», i este del grec tríphyllon, mot compost del prefix «tri-», que significa 'tres´, i «phýllon», que vol dir 'fulla´. I és que, efectivament, el «trévol» és una planta herbàcia d´uns vint centímetres d´alçària, amb tiges rectes i piloses rematades amb tres fulles arredonides en forma de cor, d´un color verd ben viu. Naix espontàniament en prats i jardins. Molt ocasionalment hi ha trévols de quatre fulles, que des de ben antic s´associen a un senyal de bon auguri en moltes cultures.
El trévol, a més de ser una planta ferratgera que servix d´aliment als animals, s´ha usat tradicionalment com a remei contra diverses afeccions. En infusió, es pren per a combatre la tos; també s´ha fet servir per a curar èczemes en la pell i per a tancar ferides, així com per a alleujar els símptomes de la conjuntivitis.
En castellà, per cert, la paraula «trébol» és considerada un préstec del valencià.
