La paraula «diluvi» prové del llatí «diluvium», que significa 'inundació'. Però per a nosaltres el «diluvi» està associat indissolublement a la llegenda continguda en la Bíblia en què es narra que una pluja copiosa inundà la Terra com a castic de Déu per la iniquitat dels hòmens. Prèviament advertit, Noé construí una gran arca, i amb la seua dona i la seua progènie, junt amb una parella dels animals que poblaven la terra, navegaren a un món millor. En realitat, este mite de regeneració de la vida apareix en diverses tradicions culturals. La més antiga procedix de la cultura mesopotàmica, documentada en el segon mil·lenni abans de Crist.
Actualment, el «diluvi» s'ha convertit en una paraula d'ús comú amb el valor de 'ploguda molt intensa'. Per analogia, també ha passat a utilitzar-se en referència a l'abundància excessiva d'alguna cosa, especialment si va associada a mots carregats de connotacions negatives, com ara «un diluvi d'improperis, d'impertinències».
