La paraula «procrastinació» és un neologisme recent, usat en l'àmbit de la psicologia, que cada vegada està més estés en amples segments de la població. És la tendència a postergar la realització de certes activitats, perquè són difícils, tedioses o exigixen un gran esforç (siga físic o intel·lectual), per unes altres activitats més irrellevants però més agradables. En determinats casos, quan s'actua així de manera sistemàtica, este patró de comportament pot arribar a constituir un trastorn important del comportament, que genera ansietat i frustració.
Esta paraula començà a usar-se en el nostre àmbit cultural durant la dècada dels huitanta del segle passat. Era una adaptació de l'anglés «procrastination», que l'havia pres de la forma homònima francesa durant l'Edat Mitjana, i al francés havia arribat per derivació del llatí «procrastinatio», formada a partir del prefix «pro-», que significa 'avant', i «cras», que vol dir 'demà', completada amb el sufix «-atio», 'acció de'.
