La paraula «catarro» prové del llatí «catarrhus», que procedia del grec «katárroos»; este mot, per la seua banda, derivava de «katarrein», verb que significa 'afluir'. I és que, efectivament, eixa malaltia que anomenem «catarro» té, entre altres símptomes, una important secreció de mucositat a través de les fosses nasals, que sol anar acompanyada d'altres manifestacions com ara congestió, mal de gola, tos, esternuts, ulls vidriosos, febra...
El catarro està causat principalment per virus, que es transmeten a través del contacte amb les secrecions de les persones prèviament infectades o per la inhalació de gotetes de saliva. Un esternut inoportú, el pom d'una porta, un carro de la compra..., tot pot constituir una via eficaç de contagi.
Com a nota històrica sobre l'ús de la paraula «catarro», poden destacar-se les paraules de Pere Joan Porcar, que, en 1580, en la seua crònica de les «Coses evengudes en la ciutat i regne de València», escrivia que «vingué tan gran lo catarro en València, Madrid, Çaragoça y Barcelona, que no hi agué casa que no·l passàs».
