Amb la paraula «xinés» es designa els naturals de la Xina i, alhora, la seua llengua, que en realitat és un conjunt de varietats sinotibetanes, inintel·ligibles entre si, entre les quals destaca el mandarí, que s'ha utilitzat, en la seua variant pequinesa, com a patró per a l'establiment del xinés estàndard.
La paraula «xinés» és un derivat de «Xina», el nom del país més gran del continent asiàtic, al qual s'ha adjuntat el sufix «-es», de manera semblant a com s'aplica a molts altres topònims per a formar els gentilicis corresponents: «francés», «anglés», «portugués»... De fet, fou l'explorador portugués Duarte Barbosa el primer que usà esta paraula en 1516 en el seu diari de navegació per a anomenar el territori governat en aquella època per la dinastia Qin.
