La paraula «nit», que antigament es deia «nuit», prové del llatí «nox, noctis». Amb este vocable es fa referència al període del dia que transcorre entre la posta i l'eixida del sol. Eixe lapse pot variar molt segons les estacions de l'any. La nit més llarga de tot l'any és la del solstici d'hivern, que dona entrada a l'estació hivernal. Enguany, eixa nit és la del 21 de desembre en l'hemisferi nord. La foscor associada a esta fase del dia ha fet que sovint la paraula «nit» s'use en sentit figurat com a sinònim de «tristor», «confusió», «pena», «nostàlgia», «desconsol». Ausiàs March, reflectint este estat d'ànim pesarós en la seua poesia, escrivia que «Lo jorn ha por de perdre sa claror quant ve la nit qu·espandeix ses tenebres».
El costum ha fet que es done el nom de «nit de Nadal» a la del dia 24 (en castellà, «Nochebuena»), i «nit de Cap d'Any» a la del dia 31 (en castellà, «Nochevieja»).
