L'«ornitorrinc» és un animal propi de la fauna australiana amb unes característiques molt singulars. Té unes dimensions semblants a les d'un conill i està recobert d'un dens pelatge molt fi de color grisenc; té un bec ample i gran com el d'un ànec, i una cua ampla i plana com la d'un castor; els dits dels peus estan units per membranes, i en el cas dels mascles disposen d'un esperó amb el qual són capaços d'inocular verí a les seues preses.
Però la singularitat més gran de l'ornitorrinc és que, sent un mamífer, pon ous en lloc de parir animals vius. És una mescla tan original de diverses espècies del regne animal que, quan fou descobert pels europeus, en 1798, sorprengué enormement els naturalistes. El seu tàxon científic, «Ornithorhynchus anatinus», revela el desconcert dels naturalistes a l'hora de classificar-lo: «ornitho» és una forma prefixada que deriva de «ornis», 'au'; «rhynchus» significa 'bec', i «anatinus», 'ànec'.
Des del punt de vista ortogràfic, cal tindre en compte que recentment s'ha canviat la grafia del nom que servix per a anomenar-lo, i de representar-se amb una «r» simple intervocàlica («-ori-») ha passat a representar-se amb «rr» doble («-orri-»), d'acord amb la seua pronunciació com a vibrant múltiple.
