El «gingebre», conegut en castellà com a «jengibre» (forma que sovint interferix en la denominació valenciana correcta), prové del llatí «zingiber», i este, del grec «ziggíberis». És una planta herbàcia perenne, amb flors molt aromàtiques de color porpra i fruits en forma de càpsula; però la part més valorada del gingebre són els rizomes, tiges subterrànies que creixen horitzontalment.
El gingebre procedix originàriament de l'Índia, i ha sigut un ingredient important en la medicina tradicional asiàtica. És un potent antibacterià, que s'ha usat especialment per a alleujar la irritació gastrointestinal. Però actualment el gingebre s'utilitza sobretot com a condiment en la cuina oriental. Aporta un sabor picant molt característic. si bé entre els valencians ja era molt conegut des de ben antic. En el «Llibre de Sent Soví», un famós receptari de principis del segle XIV, el gingebre apareix com a ingredient de moltes receptes.
