El verb «encallar» és un derivat de «call», provinent del llatí «callis», a on significava 'senda, camí'. Este mateix ètim en castellà ha donat com a resultat la paraula «calle», utilitzada fonamentalment en el sentit de 'via pública'. En valencià, partint d'aquell ús primitiu, s'ha produït igualment una especialització semàntica, si bé amb un altre matís: la paraula «call» ha adoptat el significat de 'pas estret situat entre dos parets o dos roques'; i, per similitud, també s'aplica al 'lloc per a on discorre un riu encaixonat entre dos parets verticals'.
A partir d'este ús, ja es pot entendre més fàcilment el significat del verb «encallar», que en l'àmbit mariner s'ha usat tradicionalment per a referir-se a una embarcació que ha quedat immobilitzada perquè ha entropessat amb l'arena o les pedres del fons del mar. En sentit figurat, este terme mariner ha passat al llenguatge polític per a referir-se a unes negociacions que, per diferències insalvables entre els interlocutors, han quedat estancades.
