L'adjectiu «indecís» és un vocable de formació culta que apunta als dubtes que planteja alguna decisió pendent d'adoptar respecte a una qüestió determinada. «Que sí, que no; que açò o allò; no sé què serà millor...», són fórmules habituals amb què se sol expressar eixe estat de titubeig en què es troba sumit l'indecís.
Prové del baix llatí «indecisus», format a partir de «decisus», 'decidit', amb l'anteposició del prefix «in-», que actua negant el significat de la paraula que precedix. L'ús de «indecís» es documenta per primera vegada en la nostra llengua en 1757. Abans encara hi ha constància de la variant «indecidit», que no acabà de quallar.
Però «indecís» sí que ha fet fortuna, i no sols literàriament. S'ha consolidat plenament, sobretot en temps d'eleccions. Perquè els indecisos són els principals destinataris dels discursos dels líders polítics, que s'esforcen per convéncer-los de la bondat dels seus postulats; i també, la majoria de les vegades, els que tenen la clau de la victòria final.
