El verb «maltractar» està format per la combinació del prefix «mal», provinent del llatí «male», i el verb «tractar», provinent de «tractare», que significava 'manejar, tractar'. Tot i que la que idea bàsica que transmet el verb «maltractar» és transparent, els límits del que es considera un maltractament han anat canviant molt al llarg del temps, segons la moral dominant de cada època.
Originàriament, el sentit més elemental i inequívoc de «maltractar» apuntava a l'agressió física. Però ben prompte adquirí també un ús que es projectava en l'àmbit psicològic, en referència al tracte humiliant dispensat a una altra persona. Els insults, les vexacions, els crits, el to amb què es pronuncien les paraules o fins i tot els silencis, en la mesura que poden actuar coactivament sobre el comportament d'una altra persona, poden ser considerats actualment formes diverses a través de les quals es manifesta el maltractament. El Codi Penal el té instituït com a delicte i, segons la gravetat, s'encarrega d'establir la pena que correspon en cada cas.
