La paraula «trident» prové del llatí «tridens», formada pel prefix «tri-», que significava 'tres', i «dens, dentis», que significava 'dents'. Originàriament, el «trident» era un instrument de pesca, consistent en un mànec llarg de fusta proveït en un extrem d'una peça de ferro de tres puntes. A partir de l'ús com a instrument de pesca, es va convertir en l'emblema del Neptú, el déu dels mars en la mitologia romana. Però el «trident» es feu servir també com a arma de lluita entre els gladiadors. Aquells que l'utilitzaven, combinant-lo amb una xàrcia, rebien específicament el nom de «reciaris».
Actualment, com a metàfora d'aquella temible arma ofensiva, el terme «trident» s'ha recuperat en l'àmbit esportiu, especialment en futbol, per a referir-se a un trio de davanters que actua coordinadament per a afavorir el marcatge de gols. Per extensió, a vegades també s'usa en política quan es dona la circumstància que tres dirigents destacats d'un partit exercixen una actuació conjunta contra algú, siga un rival polític o fins i tot el líder del mateix partit.
