Estes tres lletres, llegides l'una darrere de l'altra [adeéne], s'han convertit en una paraula cada vegada més corrent. És un terme propi de la química, i més concretament de la biologia molecular. S'ha format com a representació siglar de l'expressió «àcid desoxiribonucleic».
L'ADN està format per dos cadenes que se enrotllen entre elles per a constituir una estructura semblant a una doble escala de caragol. La cosa, aparentment, pareix senzilla. El problema, en tot cas, és desentranyar el significat dels seus components. En ells està la informació genètica de tots els sers vius, des dels humans fins als bacteris, i fins i tot d'alguns virus.
La molècula de l'ADN s'identificà por primera vegada l'any 1869 pel biòleg suís Johan Friedrich Miescher, però no fou fins a un segle després, concretament en 1953, quan els científics James Dewey Watson i Francis Crick descobriren l'estructura de l'ADN. El gran repte que es planteja actualment és editar l'ADN per a poder modificar el codi genètic d'algunes cèl·lules i curar d'eixa manera algunes malalties d'origen genètic.
