En l'era de la globalització propiciada per l'accés massiu dels ciutadans a internet, la informació es difon ràpidament de dispositiu a dispositiu. Els ordinadors i els telèfons s'han convertit en extensions dels nostres ulls i de les nostres orelles. I les notícies circulen amb fluïdesa a través d'estos dispositius. No és possible la censura prèvia, afortunadament; però, en contrapartida, és fàcil la manipulació. Les notícies ens arriben sense filtres, però també sense control.
En anglés a este tipus d'informació poc contrastada, propalada a través de les xarxes socials amb algun fi interessat (normalment gens innocent), se li donà el nom de «fake news», que literalment significa 'notícies falses'.
En castellà es va trobar com a solució alternativa a esta expressió anglesa la forma «bulo», una paraula procedent del caló, la llengua parlada pels gitanos. I ha funcionat molt bé socialment.
Les solucions que fins ara s'han proposat per al valencià no sempre funcionen de manera plenament satisfactòria, però altres vegades van bé: «notícies falses», «boles», «rumors falsos», «mentires» (o «mentides»), «enganys», «farses»...
