La «tórtora» és una au de l'orde dels columbiformes, d'uns 28 centímetres de llargària i uns 53 d'envergadura alar. La varietat més comuna en terres valencianes és l'anomenada en la terminologia científica «Streptopelia turtur». Té el cos recobert d'un plomatge dominant de color gris; les ales són de color castany rogenc, amb taques brunes fosques i negre per damunt; el pit, d'una rosa pàl·lid, i la cua, negra, amb les vores blanques, punxeguda i llarga. El bec és agut i negrós; els ulls, de color taronja, envoltats d'una zona roja intensa, i les potes, rogenques.
La paraula «tórtora» prové del llatí «turtur», creat probablement volent reproduir el so que emet este pardal quan parrupa. La forma més general en l'antiguitat era «tortra». La forma «tórtola», que és actualment la més estesa en tot el territori valencià, també apareix documentada des de ben antic; sense descartar la possible influència del castellà en l'extensió d'esta variant, és possible explicar-la —com apunta Joan Coromines— com a resultat d'una dissimilació per a evitar el contacte de les dos erres.
